S'HA FET ESPERAR!

04:00 h. Un grup de quatre treballadors de cugat.cat, la Mònica, el Pep, el Paul i el Joanmi, preparen el material tècnic per poder emprendre un viatge de 48 hores que els portarà fins a Brussel·les amb motiu de la presentació de la candidatura perquè Sant Cugat aculli l'Institut de Europeu de Tecnologia. Sona important.

Un quart d'hora abans, es palpa molta mala llet en l'ambient. A les 3:50 h. el Joanmi, un servidor, espera, insisteixo, amb molta mala llet els seus companys de la nova aventura. El primer que arriba, Paul Bradley fent festetes des de la porta. L'engego ràpidament i el convido a recollir el material... Havíem quedat a les 3 i 45 minuts de la matinada! Així que no estic per atendre les brometes.

Ja a l'aeroport, el Pep Gimeno i jo mateix ens quedem glaçats quan, tots dos, ens adonem que ens hem deixat el mòbil de la ràdio. On? Doncs, carregant-se a l'armariet de la redacció. Alguna cosa ens havíem de deixar. Per sort el mòbil arribarà a Brussel·les amb unes quantes hores de retard...

Finalment, tres dels quatre 'cugatencs' pugem a l'avió (El Paul agafarà el següent). Esgotats, ens permetem uns minuts de relax? La Mònica repassa el plànning del viatge, el Pep es compra a l'avió 'El Periódico de Catalunya' i jo continuo la meva eterna lectura de 'Crim i càstig'. Aquest reducte de tranquil·litat es veu interromput per la caiguda d'un viatger en mig del passadís de l'avió. A càmera lenta, el noi, amb cara absoluta de mareig, rellisca lentament i el Pep Gimeno, amb el paper de súper heroi per uns instants, llença 'El periódico' a l'aire, jo tanco de cop 'Crim i càstig' - perquè aquesta escena sembla més interessant- i corre a agafar el noi marejat amb un esglai de fons. Tot ha quedat en un ensurt i no hem lamentat cobriments de cor.

A les 10.30 h. la delegació arriba a la ciutat del Manneken Pis. Promet.

Continuarà...