Dolça remor, il·lusió

Hi ha dies de pluja, dies de somni, dies màgics, dies tristos i dies que no s'aixequen. Però hi ha un dia, un dia dolç, un dia vermell, un dia pels Jordis, les princeses i els dracs. Un dia de roses i un dia de llibres.

Dolça remor que construeix el Sant Jordi, poc a poc, quan el dia s'aixeca. La gebre sobre la sang de les roses pinta moments, pinta records. D'aquell Sant Jordi. D'aquella rosa. D'aquella absència.

Que s'apartin els cínics. Avui no és dia per ells. Que despertin els músics i els intel·lectuals, els qui estimen les lletres i aprenen a viure en cada nova paraula, en cada nova línia, en cada vers de cada llibre regalat.

La tendresa de la pàgina mai explorada trenca el silenci i el somriure del català, que avui riu, humilment, sabent que estima aquesta festa, i que la sap fer seva com ningú.

Avui és un dia per tu, que et despertes i et sents així. Tinguis roses o no, tinguis llibres o no. Els versos et recorren et cos i t'omplen les entranyes del més preciat i escàs regal. La il·lusió.