Herois

Quan diuen que els periodistes saben de moltes coses encara que no amb profunditat, és ben cert. L'experiència en una feina et proporciona això, coneixement. Treballar amb l'actualitat fa que aconsegueixis claus superficials de les coses que sovint, et van molt bé en una mini-tertúlia d'ascensor. També per entendre una petita espurna del món.

El meu mini-transvasament de continguts musicals, a continguts generals al magazín, m'ha obert noves finestres de coneixement 'de persones' amb el que gaudeixo diàriament. No es que ja no m'interessi la música, em continua emocionant i il·lusionant, però el 'Món de les persones' ha estat un gran descobriment per a mi.

Com en la música als artistes, no deixo d'admirar aquelles persones emprenedores que tiren del carro pel bé dels demés. Aquells 'guionistes' que treballen per confeccionar els fils necessaris per què tot surti bé, i que després no busquen el protagonisme merescut. Aquells, que busquen posar un somriure als problemes i que quan han aconseguit la rialla d'una persona ja se senten satisfets. Aquells que des de l'altruisme aconsegueixen coses que no es poden pagar amb diners.

En aquesta societat actual, repleta d'interessos, sobta i dona esperança trobar-te persones així. N'he conegut moltes a través de la secció 'Entitats' dins el programa Sant Cugat a fons i espero continuar descobrint-les. Són els que et donen les gràcies per interessar-te per la seva tasca. El que ells no saben és que el regal me'l fan a mi.

Avui he decidit que són herois. Herois anònims. Músics que posen unes notes més a la banda sonora de la vida de tots. La meva sona amb violins, piano, guitarres i moltes veus.. I la teva?