pffffff, un altre cop no...

Els posaré en situació: un matí de dissabte, una gimcana de jocs infantils a diverses places de la ciutat, aconsegueixo arribar a un dels jocs amb més afluència de nens per començar les entrevistes, preparo la càmara de vídeo.... sense cinta on poder gravar....

Aquestes són algunes de les coses que fan d'un acte cultural normal i corrent una autèntica odissea, a més de la mala llet amb un mateix que un oblit tan simple com aquest comporta. Una de les nenes que esperava amb ansietat la seva primera entrevista es quedava amb la paraula en la boca amb la tallant frase: << fem una cosa, pensa't el que m'explicaràs mentre vaig a buscar la cinta, que me l'he descuidat...>> . Finalment, i després d'una petita marató fins a la redacció, la nena va tenir els seus minuts de glòria davant una redactora mig suant i amb la cara vermella.

Com aquest, malauradament, n'he tingut ja uns quants oblits i problemes tècnics que han comportat més d'un viatge cap a la redacció i tornada al lloc de l'acte i dels quals, sembla, no aprendré mai.

Intentaré, amb totes les forces que em quedin de la setmana, fer-me una petita llista mental del que necessito cada cop que haig de sortir de la redacció. I si la meva ment no em traeix, no hauré de pronunciar les paraules de sempre: <>