Doncs bé, el temps passa, el qui els escriu va arribar a la universitat i es va fer dir Joan, 'a seques'. Durant un mes de la meva vida ningú no em va dir Josep Àngel, ni Miquel Àngel, ni Joan Vicenç... només sentia 'JOAN'. Què feliç era. Fins que un bon dia, el passat em va trair i un exalumne del meu institut em va reconèixer i va pronunciar davant dels meus amics -o companys de classe- les paraules màgiques: JOAN MIQUEL! Recordo que el temps es va aturar al passadís, la imatge es va tornar blanca i negra, un calfred en va recórrer l'esquena i jo pensava: 'No pot ser, Joan Miquel, no, per favor'. I acte seguit els meus companys, com sòmines, van començar a preguntar-me: 'Ah, però, et dius Joan Miquel...'. Ja no hi havia marxa enrera, el Joan va tornar a ser el Joan Miquel.
Aquest maltractament del meu nom també el faig extensible al meu nom més informal: JOANMI. Sí, la gent m'ha dit de tot, JoanVI (Joan Vicenç), JoanMa, Joanan (Joan Antoni), i el pitjor de tots, Josemi. JOSEMI de què? Maleïts.
Així doncs, estimat PAUL, tingues paciència amb tots aquells ignorants i desaprensius que et canviem el nom aquí... i a la Xina.
COMENTARIS
Quanta raó tens, Josep Lluís!!
Pol, Pau, Paul, anglès, Brady, Brandy, ja no sé com em dic!!. Enviat el 12/abr/08
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.