La Ràdio també existeix


  • Comparteix:

Sona el telèfon. Una veu jove respon: - Cugat.cat digui'm? El Fabri fa cara de pomes agres i exclata: - Això és una m... Aquí comença la discussió. Qui som, què fem i cap a on anem.

Però el més dur de tot ha estat escoltar d’una de les veus joves de la casa:
- Ja no som Ràdio Sant Cugat.

Surto del despatx; exploto:
- Commmmmmmm? Com que no existim? I tant. Si després de 25 anys no hi som malament; tot el que som i tenim és gràcies precisament a la nostra emissora.

Com al Fabri, per a molts dels veterans, la Ràdio és molt més que una emissora o la feina. Com diria aquell: “Es para mi motivo de orgullo y satisfacción...” Només us posaré un detall de la satisfacció que em suposa que el que he fet durant molts anys arribi a algú connectat a un aparell de ràdio. Es diu Cesca Bulbena, oient de RSC. Ahir la vaig trobar pel carrer i la vaig saludar.
No m’havia reconegut, però de seguida em va tornar a recordar:
- Jo em vaig connectar a la Ràdio per la teva rialla.
M’ho diu cada vegada que em troba. Li surt de l’ànima. Només cal sentir-la. Amb quina passió ho diu. I jo m’engreixo uns quilos més. Només per experiències com aquesta que surten de l’anonimat per adquirir cara i nom val la pena defensar un mitjà de proximitat com Ràdio Sant Cugat 'sempre al teu costat'.

Per tot això i altres històries que podeu llegir cada dia al Cau d’Orella, reivindico la Ràdio i la seva màgia.

PD: La Cesca pinta mentre escolta la ràdio, diu que l’inspirem.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.