Inicia sessió 
Registra't
Cada matí arribo a la redacció amb les primeres llums del dia i quan sec a la meva cadira 'ella' no hi és. Normalmet arriba més tard, en bicicleta i acompanyada del seu suposat propietari (ara no se qui pertany a qui) en Miquelet. En silenci i mentre no paro atenció, ella pren posicions i només m'adono de la seva presència quan ja s'ha interposat entre el meu calaix i jo. Apartar-la i recordar-li al Miquelet que aquell no és precisament lloc per deixar la motxilla s'ha convertit ja en més que una tradició, però 'ella' no es dóna per assabentada i cada dia m'impedeix, com a mínim per uns segons, agafar les meves eines de feina.
Les primeres vegades que es va donar aquesta situació vaig deduir per llògica que era en Miquelet qui deixava la motxilla en un lloc inadequat i la meva reacció va ser fer explicita la meva queixa a qui creia era el culpable. La resposta del Miquelet va ser que ell mai deixa la seva estimada, i ara també adorada per mi, motxilla davant del meu calaix i que és el primer sorprès de que sempre aparegui al mateix lloc. La meva conclusió ilògica i poc fonamentada és que la motxilla té vida pròpia i s'hi troba bé a la part frontal d'una de les calaixeres de la taula de programes.
No pateixis Miquelet, si 'ella' està bé allà, jo ja m'apartaré per fer-li un lloc. 'Ella' és el primer.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.