Vuit i vuit minuts

Mai dos números havien significat tant. En l'any i mig que porto a la ràdio, sentir aquestes paraules em posa en la tensió genial del directe.

I és que aquesta és l'hora en que l'esport es posa en marxa a la redacció d'esports de la ràdio. No vol dir, evidentment, que abans no treballem. Però sí que, a les 20:08, culmina el treball de tot el cap de setmana. Un cap de setmana que viu els seus moments més agitats la tarda de diumenge, entre resultats dels equips de la ciutat i els gols del Barça (celebrats per uns més que per altres) i de l'Espanyol (celebrats més per l'altre que pels uns).

Vostès es preguntaran el perquè d'aquesta hora. La resposta és prou fàcil, i és que el vuit és un número prou important. Blancaneus i els seus nans eren 8, número del dorsal d'Stòixkov en els millors anys del Dream Team... I no podem oblidar que aquest any és el 2008 (això ja és més casualitat).

I treballem per assemblar-nos a aquests números vuit. Posem el treball dels nans; la passió i el coratge d'Stòixkov. Tot per poder acabar el 2008 al capdamunt de la classificació.