Ressaca

Diumenge. Cinc de la tarda. Escarxofat al sofà mirant un clàssic d'en Clint Eastwood. Resaca i del Barça més val que no en parlem.

De cop ho recordo: he de fer l'a cau d'orella per demà!!! Quin pal. Per què no el vaig fer ahir?! De què podria parlar?

Tinc el cap massa espès com per ajuntar dos pensaments seguits. Imagina't ajuntar lletres, paraules i frases!! Ara ho veig clar, ahir em van donar 'garrafón'. Faré un cafè, a veure si espavilo.

No. El cafè no ha funcionat. No cal que surti ara cap llest dient:' el cafè no fa afecte fins al cap d'unes hores..' Ja ho sé!!

Segueixo sense saber que explicar. Si fumés ara encendria un cigarret, però com no fumo, ni això puc fer.

Saps què? No faré l'a cau d'orella'. Inventaré alguna excusa i ja el faré un altre dia. Me'n torno a al sofà, a veure quants n'ha estomacat ja en Clint.