Reflexions amb l'arribada del circ

El circ ja ha arribat a Sant Cugat. En concret ha estat el Circ Raluy, que s'ha instal·lat als jardins del barri de Coll Favà. Però no és només del circ del que us vull parlar. El desembarcament del circ a la ciutat ha provocat una coincidència que, de ben segur, per la resta de ciutadans ha quedat en una senzilla anècdota sense importància.

El fet és que durant aquests dies, i des de l'arribada del circ, els fanals de la rambla del Celler acullen els cartells publicitaris que anuncien l'arribada de la caravana del circ i els cartells de campanya de la cap de llista del PSC per Barcelona, Carme Chacón. Com ja he dit, aquesta convivència no deixa de ser una anècdota fruit de l'atzar, però a un servidor l'ha portat a veure-ho com un fet paradoxal. Quant de circ té una campanya electoral? Anem a pams. Vist des de l'òptica dels ciutadans, cadascun amb la seva pròpia, els polítics podrien ser les feres, els pallassos i fins hi tot els equilibristes, que fan qualsevol cosa per evitar un mal pas que els porti a precipitar-se al buit. A un circ tampoc hi manca mai un presentador, encarregat de la tasca de marcar el ritme de l'espectacle i avançar als presents quins són els continguts. Seguint amb les metàfores, aquest paper el fan els mitjans de comunicació. El que sí que és clar és que hi ha un paper que no varia i que sempre el fan els mateixos: els ciutadans. Són ells els que acaben fent de jutges, tant d'una tarda de circ com d'uns comicis electorals. Al final són ells els que acaben donant o traient la raó. L'única diferència és que en un cas l'aprovació arriba en forma d'aplaudiments i en l'altre en forma de vots. Sigui com sigui, un espectacle de circ o una campanya electoral, els ciutadans agraeixen un bon espectacle.