'Se me lengua la traba'

Qui no ha tingut alguna vegada la sensació que tenia una sola de sabata a la boca?

Aquesta sensació és comuna a la nostra professió. De fet, és una de les primeres experiències que tenim tots en posar-nos davant un micro. I qui digui el contrari menteix.

Un bon amic s'acostuma a preguntar entre tall i tall: 'Em podria equivocar més?'. Malauradament, haig de donar una resposta clara i contundent: 'Ho sento però, sí. Mai hi ha un ‘tope’'. Això sí, hi ha mil tècniques per evitar-ho. Alguns savis professors universitaris recomanen parlar amb un boli bic a la boca una estona abans de locutar. Però, què passaria si algú entrés a la ràdio i ens veiés a tothom fent això? Lleig, oi?

I, d'altra banda, si no ens equivoquéssim, si de tant en tant no giréssim les paraules o perdéssim els papers, què farien tots aquells que es dediquen a recollir les pifies de la redacció, eh? De tant en tant ja va bé riure's d'un mateix, encara que se senti una mica ridícul.

Així que, si algun dia us passa, penseu que el millor remei per tot plegat no és cap altre que la santa paciència. Perquè, és veritat, tot pot sortir pitjor, però també millor. Si no fos així, els que recullen les pífies no donarien l'abast, no?