Mourinho, Cafú, Romerito i d'altres totems de l'esport.

A cau d'orella

Publicat el 7/mar/08 per Ramon Salmurri

Avui és divendres, així que suposo que jo dec ser el famós senyor CAT, del qual parlava la nostra companya Marina Romero en aquest mateix espai fa un parell de dies. Ella em va acusar públicament de no voler escriure al Cau d'orella, i té part de raó. Perquè una cosa és escriure des d'una vessant periodística i sobre un tema determinat (en el meu cas, els esports) i una altre molt diferent és enfrontar-se a la por que un sent quan pot dir el que vol i com vol. La por a la llibertat, que titulava Eric Fromm.

És un dilluns qualsevol quan, als voltants de les cinc de la tarda i tot just entrat a la Ràdio, em poso sota les ordres de José Mourinho. És un bon tècnic, dóna bones instruccions i deixa la llibertat necessària als seus jugadors per actuar sense pressió i amb confiança. És exigent, però això és una virtut. Sobretot per als nostres lectors/oïdors, que al cap i a la fi són els que donen sentit al periodisme.

A mitjans de setmana, sense fer soroll però amb pas valent, entra per la porta principal Romerito… Va ser un dels fitxatges mediàtics del Barça de Cruyff, on tan sols va jugar un partit, com a titular i davant el Reial Madrid. Doncs bé, la Romerito de Cugat.Cat seria quelcom similar. Algú que sap fer la feina fosca com ningú i que, en el partit més important de la temporada, ella és a l'equip titular. Com aquell mític jugador del Barça, Romerito és una dona de grans ocasions.

Ja és diumenge, el dia en que se centra la majoria de la informació esportiva. A la redacció, acompanyant els molts companys d'esports que treballen aquell dia i als quals també m'agradaria saludar, hi és Cafú. El veterà futbolista ho ha estat tot al món del futbol, com ho és als esports de Ràdio Sant Cugat. Sent diumenge i estan assegut al costat de Cafú, que ha de fer un sinó acabar parlant de futbol…

Així és la meva setmana a la redacció d'esports de Cugat.Cat, viscuda amb passió i entrega, rossant el límit del deliri, com heu pogut comprobar.

PD: Un petó molt especial per a la meva primera companya de feina a la ràdio, Moskovskaia Tudel.