'N'hi ha canelons d'espinacs...'

Si hi ha una qüestió que aixeca passions, debats, disputes i fins i tot riures entre els col·laboradors del Bon Rotllo, aquesta és la situació actual de la nostra llengua, el català.

Que si els castellanismes fan perdre mots 'genuïnament' catalans, que si ans al contrari, el català és una llengua viva en tant que rep aportacions d'altres llengües i s'actualitza, que si els pronoms febles s'estan perdent...

Sovint aquestes discussions les protagonitzem al bar/restaurant de moda entre els Bon-Rotllers, aquell local santcugatenc, familiar, petit, sovint ple de gom a gom, on cada dissabte després del programa anem a dinar. Tenen un munt de plats de primers, de segons i de postres, però no els tenen escrits en cap paper. Així que dissabte rere dissabte,
la cambrera ens recita les exquisideses d'aquell dia...i la cantarella sempre comença així:

'N'hi ha canelons de carn, canelons d'espinacs, n'hi ha escudella, n'hi ha macarrons...'

Amb els pronoms febles hem topat! Podeu suposar la cara d'alguns de nosaltres revivint aquell moment tan nostrat, amb un somriure sota el nas, callant per deferència a la senyoreta (molt simpàtica per cert!) tot reprimint la frase que algun membre del Bon Rotllo no s'ha estalviat en d'altres circumstàncies:

'Disculpi senyoreta, la locució correcta seria: Hi ha canelons de carn, hi ha canelons d'espinacs...'

Per cert que, els canelons, els fan molt bons!