Anna Feliu i Pujol, el teu somriure
Cartes dels lectorsPublicat el 24/nov/13 per Lluís Feliu
La tieta Anna ens ha deixat quan encara no s'havia ni jubilat. La maleïda malaltia de sempre ha trencat una llar, una família. Ha engolit qualsevol espurna d'il·lusió i els desitjos d'envellir envoltada dels seus.
La tieta Anna la recordarem i la seguirem veient en els rostres dels qui més estimava. Tancarem els ulls i recordarem la seva veu, la seva olor i la seva seguretat. L'escalfor que desprenia quan la necessitaves, el seu caràcter resolutiu i conciliador, generós, el seu amor...
Avui al carrer ja no ens trobarem la tieta Anna. Ja mai més menjarem els seus macarrons gratinats ni la podrem tocar, abraçar o fer-li un petó. Tot ha anat molt ràpid, massa ràpid, i és difícil de pair.
És difícil de pair quan ni t'ho hauries imaginat. Quan recordes converses de fa pocs mesos, quan veus fotos de fa poc temps i la veus sempre amb un somriure afable, tenaç, sincer.
La maleïda malaltia de sempre ens ha tornat a guanyar i demà seguirà sent difícil pair que ens has deixat, que no podrem conviure mai més amb tu. Que ja mai més existirà una tieta Anna com tu.
Quan arribi el moment, però, tindrem menys por a la mort perquè sabrem que tu ens esperes.
Moltes gràcies,
Lluís Feliu