Independentisme

A Catalunya ens trobem enmig d'una marea que ens empeny a la recerca d'un estat propi, previa separació d'Espanya. I no és cosa dels partits polítics amb les seves ambigüitats i historials, que n'hi ha per desconfiar de tots ells.

Qui empeny és la ciutadania agrupada en dos entitats o agrupacions de gent de composició social transversal. Aquestes entitats son: ANC i Procés Constituent per bé que aquests darrers no esmenten mai la paraula 'independència' malgrat constar en el seu manifest que van cap a un estat republicà.

Suposo que estan contagiats de la manera de fer dels partits que tergiversen el significat de les paraules o més be, crec jo, que volen marcar diferències amb l'ANC. A nivell local de Sant Cugat jo sóc simpatitzant d'ambdós formacions i procuro col.laborar-hi (no sóc l'únic). L'ANC basa majoritàriament el seu argumentari en la viabilitat econòmica del nou estat i en el reforçament dels trets identitaris nostres: el nacionalisme català. En canvi, Procés Constituent té una base programàtica elaborada, d'un fort per no dir exclusiu contingut social igualitari (d'esquerres) com si es presentessin a unes eleccions, que tal és la intenció a la primera oportunitat.

Parteixo de la base que per les dues vies (ANC i Procés Constituent) tots volem una Catalunya millor en el tema econòmic i en social. El tema central de la qüestió, la diferència està en el que entenem per 'social'. Aquí, a Sant Cugat, (a Cerdanyola és diferent), veig majoritàriament entre els militants de l'ANC una espècie de conformisme amb l'actual repartiment de la riquesa, (evidentment volen millorar-la per tothom), és a dir, que les diferències socials no són la preocupació principal per després de la independència.

Aquest és precisament el mòbil principal (aparentment l'únic) de Procés Constituent: el repartiment de la riquesa generada i l'assoliment d'un benestar 'el més igualitari possible', que no vol dir igual i homogeni. Ara bé, amb l'actual grau de 'formació política' de la gent, el decàleg de Procés Constituent tal com està redactat, a un petit empresari amb sis treballadors li deu semblar que, d'aprovar-se, es procedirà a la col.lectivització de la seva empresa i els seus béns. És trist, però, em penso que va per aquí.

I no podem pensar, tots plegats, que ens cal primer la independència? No podem fer un manifest conjunt de cara al plebiscit per la independència? Cal un plebiscit, no vol dir guanyar per un 51%. Ens cal fer-ho entendre (la independència) als indecisos i als quals estan en contra per simple inèrcia, sentiment o convicció.

No podrien establir conjuntament les dues entitats un mínim acceptable d'intervenció pública dels bancs o bé de l'aigua, gas o electricitat que quedaria reflectida en la futura Constitució i tant mateix algun altre paràgraf que comprometés les dues, ANC i Procés Constituent fins després del plebiscit i d'obligat compliment, (en tant que suposem que guanyarem).

Un cop que, suposem i confiem, guanyem el referèndum o plebiscit es pot recuperar el decàleg i confrontat amb d'altres opcions, 'que Dios reparta suerte'.

Roger Caballé