Carta oberta a SAP-UGT, els Mossos i la seva divisió de la Brigada Mòbil

Després de llegir el seu escrit, i sorprès per les argumentacions que un funcionari públic, des de l'anonimat, és capaç d'escriure al referir-se a uns càrrecs electes, com el regidor Ignasi Bea o el diputat David Fernàndez, he decidit enviar a aquest distingit digital santcugatenc una carta de resposta.

Per començar, l'informaré dels meu nom i cognoms: em dic Xavier Angelergues i milito a la CUP des de fa més de 5 anys. Nascut a Barcelona i casat amb una reusenca, ciutat on visc i on em sento un reusenc més, sóc el pare de dos xiquets i una xiqueta. A més, circumstancialment, coneixo a membres del cos dels Mossos d'Esquadra.

Anem al gra. Vostè fa referència a la circumstància que va haver de viure personalment patint la 'semi-explotació laboral' en la seva joventut, malgrat estar acadèmicament ben preparat. I ho rebla amb un 'ja se sap'. Bé, crec que un membre funcionarial d'un cos policial que ha patit aquesta explotació i que, a més, és delegat sindical, no hauria de conformar-se amb aquesta circumstància (afegeixi a aquesta precarietat un 50% d'atur juvenil) sinó que hauria d'empatitzar amb qui la pateix, solidaritzar-se amb ells i elles i intentar fer quelcom per a revertir aquesta situació.

Bé, el cas és que quan el jovent es manifesta davant d'aquesta situació o quan es tanca en algun rectorat demanant que no es privatitzi i encareixi l'ensenyament públic rep per resposta, per part dels polítics de torn, una brigada de la Brimo que acaba amb aquestes manifestacions o tancades als rectorats d'una manera violenta i expeditiva. Fixi's bé: vostès, funcionaris majoritàriament provinents de les classes populars, es posen al servei dels interessos dels poderosos en lloc del jovent a qui democràticament haurien de defensar davant d'un abús de poder de les classes dirigents.

Avancem. També comenteu l'orgull de pertinença al cos policial. Molt legítim i possiblement molt fomentat pels seus caps. Però, com us comentava, tinc la sort de conèixer membres dels Mossos d'Esquadra que et reconeixen obertament que no tot són flors i violes dins del cos policial. Et reconeixen que el percentatge de membres de la Guàrdia Civil que hi va entrar no responen, en bona part, al que seria desitjable d'una policia moderna i democràtica. També et reconeixen que en el procés d'ampliació d'efectius del cos, el cribratge no va ser l'adequat i que van entrar individus que no complien amb el perfil que hagués estat més idoni. De fet, casos de tortures i coaccions a detinguts i detingudes han estat documentats i condemnats, així com casos de connivència amb traficants d'estupefaents i membres als quals s'ha documentat el consum d'aquests estupefaents. A dia d'avui sabem els documentats i condemnats, però, lògicament, desconeixem els que no han estat documentats ni condemnats. Amb això no vull dir que tots els membres del cos policial dels Mossos d'Esquadra siguin uns torturadors i uns traficants/consumidors d'estupefaents, ans el contrari, estic convençut que la majoria no. Però tampoc ningú em nega que les 'ovelles negres' existeixen als Mossos d'Esquadra i a la Brimo també. I que el cos policial dels Mossos d'Esquadra i la divisió de la Brimo no estan exempts de les seves tensions internes.

Sr. delegat del SAP-UGT, vostè sap molt bé que al cos hi ha malestar per la baixada dels sous, malestar pel deficient equipament que a vegades han de portar (per exemple, quan es va denunciar una cosa tan simple com que no tenien roba d'abric a l'hora de patrullar) i malestar per la praxis que acaba fent la Brimo, com la bola de goma a l'ull d'una ciutadana barcelonina que no es manifestava, el cop de porra a un xiquet de 15 anys a Tarragona i, sobretot, malestar per l'execució de desnonaments a famílies desemparades. Sí, aquelles famílies que, com vostè i com jo, també tenen canalla i un orgull, un present i un futur anorreat. Una praxis que desacredita tot el cos policial.

Perquè mentres la Brimo executa aquests desnonaments protegeix les sucursals bancàries (rescabalades amb diners públics, seus, meus, del poble) que reclamen aquest desnonament. Perquè mentres la Brimo protegeix al conseller o consellera de torn que ha decidit baixar els seus jornals una altra brigada també 'protegeix' al polític de torn que ha votat en contra de la dació en pagament davant d'un 'perillós' escarni a base de xiulets i enganxines.

Es queixa vostè, legítimament, que reben insults. Ara bé, no insultaria vostè a qui el vol fer fora de casa seva? No insultaria vostè a qui li ha buidat un ull? No insultaria vostè a qui li obre el cap al seu fill de 15 anys?

Potser el problema no és la Brimo, sinó les ordres que executa la Brimo. Estic d'acord amb vostè que sota d'un vestit de 'robocop' hi ha també una persona que potser estima, té fills i vol el millor per als seus conciutadans i conciutadanes. Però vostès no haurien d'oblidar que cada cop que es posen davant d'una manifestació o desnonament també es posen davant d'algú que estima, té fills i que vol el millor per als seus conciutadans i conciutadanes.

Els hi proposo un 'pacte' entre vostès, els membres del cos policial dels Mossos d'Esquadra i, més concretament, els membres de la Brimo, i els i les membres de la CUP: posin-se al costat del poble i nosaltres estarem del seu costat.

Quan unes estudiants es tanquin en un rectorat per evitar la privatització de la universitat i l'increment brutal de les taxes, posin-se al seu costat, mostrant el seu suport a cara descoberta, en lloc de desallotjar-les encaputxats a cops de porra. Els seus fills i filles també patiran aquesta privatització.

Poden afegir-se a una manifestació contra les retallades en lloc de dispersar-la amb boles de goma, recordi la revolució dels Clavells a Portugal i que vostès també pateixen les retallades.

Poden negar-se a efectuar un desnonament, tal com han anunciat els i les valents i valentes membres del cos de Bombers de la Generalitat, algun familiar seu el pot estar patint també.

Poden afegir-se a l'escarni pacífic (recordi, són xiulets i enganxines) davant la casa del polític o conseller de torn, això ho hem de canviar entre totes i tots.

Poden desacreditar públicament un cap policial que afirma que seure pacíficament en una plaça és violència i que ell hauria atonyinat a Gandhi.

Poden negar-se a desfilar paramilitarment pels carrers de Gràcia, que aquesta sí que és una despesa pública incomprensible.

Etcètera.

Amb aquesta praxis tan senzilla, la de posar-se al costat del bé comú dels seus conciutadans i conciutadanes en lloc d'obeir les ordres del comandament/conseller de torn al servei dels poderosos de sempre. Ni en David Fernàndez ni n'Ignasi Bea opinarien el que ara opinen de la Brimo i, segurament, farien escrits i declaracions donant-vos el màxim suport.

La pilota, la metafòrica no la de goma, està sobre la vostra teulada, espero i desitjo que acceptin el 'pacte'. Si els bombers i les bomberes ho poden fer, si els militars de la Revolució dels Clavells ho van poder fer, per què no han de poder vostès?

Xavier Angelergues i Abellà.
Militant de la CUP