Joves sense cervell

Dissabte passat, vàrem deixar els nostres fills, de dos i cinc anys, a casa, al carrer Verdi, 11, amb la cangur, perquè teníem un sopar. Al voltant de les nou del vespre, la noia va sentir un fort cop al jardí i, acte seguit, un altre cop, fortíssim, a una finestra del menjador.

Molt espantada, va sortir a veure què passava, quan va veure a un noi i dues noies, d'uns 18 o 20 anys, que marxaven corrent carrer Verdi amunt. Ell, vestit amb americana grisa i camisa blanca, i elles amb un vestit, una de color negre i l’altra de color rosa. No va veure més ni tampoc no va poder córrer al darrere ja que no podia deixar sols als espantats nens.

El que sí que va veure va ser dos grans trossos de rajola de la vorera, un dels quals va abonyegar considerablement les lames d'una persiana metàl·lica del menjador i que va causar tant de soroll amb el fort impacte, i l'altre, la porta del garatge. Quina gràcia, quina forma més sana de divertir-se, Només espero que si algú els va veure aquella nit i en sap qui son ens faciliti les dades. Almenys que els seus pares sàpiguen de quina manera tan estúpida es diverteixen els seus fills sense cervell. A veure si se'ls passen les ganes de tanta tonteria, que ja van sent grandets, no creuen?

Paco Borguñó