I què és la gestió ciutadana?

En resposta a la carta de Dissidència sònica apareguda en aquest mateix espai el 3 d'abril. En lloc de voler definir a què ens referim en general quan parlem de 'gestió ciutadana', deixin que em limiti exclusivament al cas que comenten en el seu escrit i que es refereix a actes que es produeixen en l'espai públic. L'espai públic és un bé fràgil que ens pertany a tots i cal ser curós en el seu ús.

A banda del festival a què vostès es refereixen i a tants d'altres que tenim la sort de gaudir a Sant Cugat, existeix un veïnat que fa vida a tocar d'aquests espais. O simplement ciutadans que volen gaudir de l'espai públic i potser no han escollit l'espectacle en qüestió. Heus aquí de què parlem quan parlem de gestió ciutadana: com harmonitzar la complexitat que conflueix a l'espai públic.

Com bé diuen, a Sant Cugat hem arribat a la conclusió que, perquè un espectacle pugui tenir lloc a l'espai públic sense que el nivell de so no resulti molest per a la resta de la població -és a dir, per gestionar la complexitat-, l'activitat ha d'incorporar limitadors sonors. Això implica l'ús d'aparells -ben coneguts al mercat- que no deixin que la potència d'emissió superi un llindar màxim que acordem conjuntament els responsables de l'espectacle i l'Ajuntament i que varia en funció del lloc on es vol fer l'activitat. O sigui que, a Sant Cugat, quan algú proposa una activitat com aquesta ha de tenir en compte que entre el cost de l'organització (lloguer d'aparells, tècnic de so, etc.) hi ha d'incloure un limitador sonor com a part de la mateixa activitat.

Vostès raonen que 'com que ho demana l'Ajuntament, que ho pagui' No. No ho demana l'Ajuntament: ho demana la protecció de l'espai públic. Finançar una activitat no és fàcil: cal entendre que els costos de qualsevol proposta s'acumulen i que, sovint, les organitzacions necessiten suport. Any rere any, l'Ajuntament intenta ajudar les activitats que es proposen. Potser no arribem tan lluny com voldríem. Ho sento, però no és un moment fàcil.

En el seu escrit, també es refereixen a la demora en la resolució de la seva proposta. En aquest sentit, he de dir que la demora va ser causada pel fet que hi havia certs dubtes sobre la idoneïtat del lloc escollit, atès l'historial de queixes del veïnat i l'acumulació d'actes en la zona.

La qüestió de la sala de concerts que menciona ja seria un altre capítol, que no té res a veure amb el retard ni amb els limitadors de soroll als quals m'he centrat en aquesta resposta.

M'agradaria poder arribar a compartir amb vostès una reflexió sobre aquesta mena d'assumptes i que, arribat un dia, els pogués conèixer ja no com a Dissidència Sònica sinó com a Harmonia Sònica.

Cordialment,

Joan Puigdomènech

Regidor de Medi Ambient i Polítiques Ambientals