París-Sant Cugat-Dakar

Recordo l'època en què els organitzadors del raid ral·li més famós del món van posar de moda, per raons evidents de promoció i màrqueting, començar la prova cada any amb una etapa en una ciutat europea. Entres elles recordo Granada, Barcelona i Lisboa, on els participants feien una etapa, abans d'embarcar cap els deserts africans. Penso que Sant Cugat perd una gran oportunitat de projectar-se al món no havent demanat mai el pas de la caravana del París-Dakar per la ciutat.

Reconec la meva ironia en la introducció de la carta, però és que moltes vegades circular en cotxe per Sant Cugat o els seus districtes acaba assemblant-se molt a pilotar un tot terreny pel desert d'Atacama.

Només cal donar-se una volta en un utilitari normal i corrent pels carrers propers a la plaça del centre a la Floresta i sortir de l'avinguda de Verge de Montserrat, per començar a patir els rigors dels nombrosos esvorancs que poblen els carrers/camins de la zona. Has de tenir una perícia de pilot de curses per esquivar tots els paranys que et depara la via i, tot i parar compte, sempre acabes castigant la suspensió del cotxe amb un sotrac inesperat. He arribat a tocar el sostre del meu cotxe amb el cap algun cop que m'he confiat...

Però aquesta problemàtica no queda circumscrita a les zones del municipi més apartades del rovell de l'ou. També al nucli urbà pots afinar les capacitats de pilotatge. En aquest cas recomano les dues rodes. Que tots els carrers del centre estiguin asfaltats no significa que no puguis entrenar la teva capacitat de reacció davant un forat inconvenient.

Si tinc un carrer preferit per posar a prova els meus reflexes felins aquest és, sense dubte, el carrer de Bergara, al barri conegut com l'Eixample Sud. I és que la via et planteja reptes des del principi i això em motiva. Si puges per l'avinguda de Gràcia i tombes pel carrer esmentat el primer que et trobes és un clot. I no us penseu que està posat a l'atzar, està just on, per lògica, has de posar la roda de la moto. Si superes aquest primer obstacle no pateixis que la diversió -en forma de sots, forats, depressions i elevacions de la calçada i esquerdes- no s'acaba fins que entres a la rotonda a tocar del club de golf.

Menció a part mereixen el carrer Rovellat a tocar del Parc Central, el carrer de Sant Ignasi de Loiola i el passeig Desert a les Planes i el passeig Pollancres i el carrer Emeterio Escudero a la Floresta, per posar exemples de tot el territori santcugatenc.

No sé si algun dia el París-Dakar arribarà a Sant Cugat, però el que és segur és que si la 'cursa de curses' desembarca en alguna ocasió a la ciutat els pilots locals estarem preparats per fer un bon paper.

Joan Llorenç