Carta a Roger Ricart
Cartes dels lectorsPublicat el 7/maig per Nacho Ferrer
Un dels primers records més vius que tinc d'en Roger és d'un dinar de final de temporada dels Castellers de Sant Cugat. Ell i alguns membres dels Diables de Sant Cugat formaven un bon grupet actiu de la colla i realment feien goig de veure: alts i cepats! En Roger es va encarregar que el dinar fos una autèntica festa mentre va desenfundar una gralla, que ningú sap d'on va treure, i va fer refilar les notes del conegut 'Carnaval, carnaval!', aixecant tota la sala Canigó.
El nano en sabia, de fer festa, com també quedarà en el record aquell concert dins les muralles del Monestir, formant part dels mítics Mistahaid, en una de les meves primeres trobades amb la societat de les entitats de cultura de Sant Cugat, la família que m'acolliria per sempre.
Fa un tou d'anys de tot allò i des de llavors en Roger ha format part de la meva i nostres vides. Tothora actiu a la ciutat, fent moure les entitats amb una feina discreta i incansable. Per mi era motiu d'alegria trobar-lo pel carrer, perquè sempre tenia una bona cara i una millor paraula per a tu i qualsevol. Conversa tranquil·la, resposta amable i una solució a qualsevol problemàtica. No vull que sembli la típica elegia que magnifica el personatge, al Roger no li cal tot això. Ell era així de forma natural i així el tindrem tots al cap.
Un dels bons que ara ja ens espera allà on sigui.
NACHO FERRER