Propostes per anar del finançament autonòmic al federal

El passat 27 de febrer va tenir lloc a la Casa de Cultura de Sant Cugat la primera sessió dels diàlegs: 'Es possible la reforma del finançament autonòmic? Propostes federals per un nou sistema', a càrrec de la doctora en economia i exdiputada al Congrés dels Diputats Montserrat Colldeforns, en diàleg amb Albert de Gregorio, també economista i tots dos membres de l'associació Federalistes d'Esquerres-Unió dels Europeistes i Federalistes de Catalunya UEF, sessió organitzada pel Grup Local de Sant Cugat de la mateixa associació.

La presentació d'aquesta crucial temàtica pel nostre futur, va estar desenvolupada per Colldeforns de forma molt didàctica, clara i valenta, en relació amb els elements necessaris per millorar el finançament des del sistema autonòmic actual a un sistema de democràcia multinivell i solidària que és la hisenda federal. Tenint consensos bàsics per gestionar millor els conflictes actuals i per fer front als reptes que tenim com a societat, com són la situació d'emergència climàtica, millorar l'estat de benestar (sanitat, educació, serveis socials, dependència, etc), tenint una millor gestió dels recursos per tots els temes necessaris, compartint de forma solidària els recursos entre les Comunitats Autònomes i fer-se responsables de la millora de les condicions de vida de la ciutadania.

Amb l'esquema del sistema de la llei del 2009 pel finançament de les CCAA, en la distribució de les competències, d'anivellar els recursos i distribuir-los de forma equitativa entre el govern Central i els de les Comunitats Autònomes. Tenim tres sistemes; el foral, el comú (i els especials de les illes Balears i sobretot de Canàries). Tenim tres elements en el finançament: cistella d'impostos, un mecanisme de solidaritat (que no funciona correctament) i el fons de garantia amb transferències de l'estat. El mecanisme de solidaritat i el fons de garantia segueixen bastant l'establert a l'Estatut de 2006.

Un dels problemes és que a Espanya, actualment segons la llei vigent de 2009, no hi ha criteris pactats d'anivellament, ens cal i és molt necessari un acord ampli de finançament federal. Que tenen molts estats que funcionen federalment amb excepcions en dos casos: els Estats Units i Austràlia (que depèn d'una comissió de 40 persones).

A hores d'ara, tenim en funcionant: el Consell de Política Fiscal i Financera entre l'Estat i les CCAA, la Conferència de Presidents i les Conferències Sectorials. Tant a la Constitució com en el propi funcionament pràctic, es veu clarament que tant pel finançament com per la distribució de competències, les Comunitats Autònomes i els seus governs son Estat i en aquestes institucions tenen acords multilaterals. En aquest context, Montserrat Colldeforns va afegir, que és un error veure en el finançament un joc se suma zero. La competència fiscal a la baixa entre les CCAA en reducció d'impostos genera una pèrdua de recursos que afecta els serveis que dona cada Comunitat a la ciutadania.



En el diàleg amb Albert de Gregori, van afegir que cal reformar el Senat i que sigui una càmera federal, que representi a cada Comunitat Autònoma, el que implica fer esmena a la Constitució de 1978, cosa que ara no és possible, però sí que es poden canviar mecanismes d'adaptació.

Es va afegir ja de cara a la conclusió de la sessió: que en un funcionament federal, l'Agència Tributària de Catalunya hauria de tenir més competències per gestionar tots els impostos a més dels que gestiona ara, no vol dir que se'ls quedi, sinó per una distribució equitativa i solidària dels recursos. El Fons de garantia hauria d'estar veritablement federal, amb participació i contribució de les Comunitats Forals i que estiguin en la gestió comuna. S'han d'establir sistemes de coordinació federal amb criteris de solidaritat i d'equitat. El nou sistema de finançament federal estarà més eficient, just i solidari.

Els dos sistemes forals es podrien incloure en el volum de "càrregues no assumides" a les que també aporten, les transferències d'anivellament necessàries per a totes les CCAA que no poden recaptar prou, i guanyaríem en equitat. Es podria obrir el camí, creant els consorcis previstos en algunes Comunitats com la de Catalunya, i guanyaríem en eficiència, autonomia i responsabilitat fiscal. Modificant també el funcionament del Consell de Política Fiscal i Financera i els Consells Sectorials. És a dir, el que seria el sistema de governança ja pròpia d'un estat federal.

Finalment, es va dir com conclusió: que necessitem un nou sistema, menys dependent de la voluntat del govern central, pel repartiment dels recursos econòmics entre l'Estat i les Comunitats Autònomes, per tant, cal un nou sistema regulat federalment que funcioni de forma automàtica sense que la intervenció del govern de torn segons color polític sigui rellevant. Una sessió potent i de gran importància que necessitarà continuació.

Josep-Lluís Salazar-Máñez, coordinador del Grup de Federalistes d'Esquerres-UEF Catalunya