En defensa del senyor Puigneró

Els que m'heu llegit i escoltat en les meves intervencions fetes el mandat anterior haureu vist que en aquest mandat he estat respectuós amb el grup municipal d'ERC. Un partit que ha renovat lideratge, passant de la retirada senyora alcaldessa al jove i dinàmic Bernat Picornell.

Diguéssim que aquests mesos he estat bastant tranquil, per no dir pacífic amb els republicans. Serà en aquesta carta que aquesta "no agressió" toqui a la seva fi. Un escrit del qual prometo no decebre els meus rivals polítics.

En primer lloc les declaracions fetes per l'exvicepresident Puigneró no només són encertades (parlant del cràter econòmic) sinó que les he trobo molt suaus pel meu gust. Passar de disposar sis milions d'euros públics a necessitar-ne 25 en quatre anys és per fer-s'ho mirar. Crec que, junt amb el Covid, el tripartit és la pitjor desgràcia que ha patit el poble santcugatenc en aquests més de 40 anys de democràcia municipalista.

El senyor Puigneró mereix el meu respecte i comptarà amb el meu suport havent estat ell president local de la JNC Sant Cugat. Com a militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya tindrà en mi un aliat, votant i voluntari disposat a fer campanya per ell i per Junts per Sant Cugat als propers comicis municipals.

Confio que el govern municipal aparqui aquesta anècdota i es posi a treballar per la ciutat.

Josep Arcas