El gomet verd amb cara contenta

Els gomets s'utilitzen - o s'utilitzaven - molt en l'educació infantil aplicant el model conductista: el gomet verd quan l'infant es porta bé i el vermell quan es porta malament. Estic segur que si féssim l'exercici, tothom es pot recordar a si mateix lluint amb orgull davant de la classe i família l'adhesiu verd que ens havia posat la 'senyoreta'.

Ara, adults, ens semblaria ridícul i ofensiu que algú ens premiés així. Doncs això és el que ha fet la regidora d'Educació amb els professionals de l'educació de Sant Cugat al seu darrer article en aquest mitjà: Regalar un gomet verd (un xoc de mans). I ja està. Només.

La regidora que fa un "xoc de mà" ha reduït al mínim el Pla de Dinamització Educativa que oferia a les escoles locals activitats de temes molt diversos per fomentar el treball en xarxa i compartir recursos i metodologies i que el curs passat encabia 210 activitats.

La regidora que fa un "xoc de mà" als professionals de l'educació ha suprimit vetlladors per alumnat amb necessitats educatives especials. La inclusió, principi bàsic de l'educació, és quelcom no important, accessori, per a la Sra. Ardid.

La regidora que fa un "xoc de mà" als professionals de l'educació manté les escoles de Sant Cugat en un estat molt millorable. La setmana passada, per exemple, un grup de famílies de l'escola Pi d'En Xandri van reparar una gotera i van pintar espais malmesos de l'escola davant la inacció de la regidora del "xoc de mà".

La regidora que fa un "xoc de mà" als professionals de l'educació no ha mogut un dit per les ombres a les escoles.

Senyora Carme Ardid, els professionals de l'educació no necessiten el seu gomet verd en forma de xoc de mà. El que ens cal a tota la comunitat educativa santcugatenca és prioritat política i recursos. Ens hi va molt.

MARCOS CAMARZANA és professor de secundària i pare de l'Escola Pi d'en Xandri