Fins quan ha de durar la broma?

Amb aquesta frase del gran Carod Rovira començo aquest breu però no menys intens article d'opinió per tractar un tema que l'actual tripartit intenta invisibilitzar/amagar: el vandalisme ideològic que patim els santcugatencs i santcugatenques.

El cas és que a Sant Cugat tenim a un grup de persones encaputxades que, amb nocturnitat i el rostre cobert, porten anys malmetent el mobiliari urbà arribant a perjudicar petits comerços del municipi. Aquestes accions suposen una despesa anual de desenes de milers d'euros públics que acabem pagant els ciutadans i ciutadanes amb els nostres impostos.

Tota causa sembla legitimar-los per cometre bretolades: en nom del feminisme precinten comerços, en nom del dret a l'habitatge destrossen aparadors... no semblen tenir aturador. I sí, parlem concretament d'Arran i Hora Bruixa (que seria la versió Cupra d'Arran).

És per això que aprofito aquesta plataforma per fer un prec al regidor de Seguretat, el senyor Francesc Carol, per demanar-li un major control d'aquesta mala praxi incentivada per la inacció del mateix tripartit.