Dos anys del PSC al govern de Sant Cugat

Dissabte passat 13 de novembre, el PSC de Sant Cugat del Vallè va celebrar un acte amb èxit d'assistència en ple centre de la ciutat per marcar perfil propi i reivindicar la feina feta en les seves àrees de gestió dins de l'actual govern municipal.

Acte del tot necessari, primer, per reconèixer als regidors i regidores, novells en alguns casos, la bona gestió feta en un mandat que serà recordat per l'afectació generada per la pandèmia a tot un seguit de polítiques públiques que s'han vist condicionades per aquesta terrible emergència sanitària que malauradament encara sembla no haver acabat tot i que s'han reduït molt els seus efectes per les vacunes. Segon, perquè resten 18 mesos per entrar en període de campanya electoral i eleccions municipals al maig de 2023 i els votants no independentistes i part de l'electorat orfe que ha quedat a Sant Cugat (que no és votant ni d'ERC, ni de la CUP, ni de Junts) han de valorar, al marge del pacte de govern actual que es va produir al maig de 2019 per fer possible un canvi en el govern de la ciutat en aquell moment amb ERC i la CUP, quina serà la millor oferta de vot útil no independentista i catalanista amb possibilitats de poder accedir a l'alcaldia de la ciutat al maig de 2023. El fet de que el PSC no sigui una força independentista, com s'ha vist en l'actual pacte de govern, no exclou de que a nivell local, el PSC es pugui arribar a entendre amb les persones que encapçalen projectes polítics a nivell autonòmic o estatal molt diferents al del PSC.

Les properes primàries al sí de la formació, Junts per Sant Cugat amb tres candidatures que pretenen sumar o no, diferents sensibilitats del sobiranisme representat per altres formacions polítiques nascudes moltes d'elles de la esmicolada CiU, demostren que el cos electoral que donava majories a Sant Cugat del Vallès a les candidatures de CiU ja no té clar el projecte polític que pot ser el pal de paller per a un futur govern municipal, i aquí és on el PSC, al meu entendre, ha de jugar un paper fonamental i on té clarament el seu espai de creixement electoral. D'altra banda, cal que el votant moderat de Ciutadans, a Sant Cugat, es plantegi si realment és més profitós per a la ciutat dipositar la seva confiança en el PSC.

Ja vam veure en les passades eleccions municipals de 2019 com l'entrada de VOX en les candidatures va perjudicar el PPC, dividint el vot conservador de la ciutat i deixant-lo sense representació. Aquest espai electoral a la ciutat es va anular a si mateix. També vam veure com l'espai d'Units, Lliures i Convergents, sense estar integrats en la candidatura del PSC, van restar més que sumar a l'espai electoral catalanista no independentista de Sant Cugat.

El PSC, encapçalat pel seu primer secretari, Pere Soler; dissabte passat va marcar perfil propi i això és bo per donar un missatge clar de que el PSC a Sant Cugat és una alternativa clara a guanyar l'alcaldia al maig de 2023, malgrat que el pacte actual de govern a alguna part de l'electorat encara avui li costi acceptar i no entengui. Al meu entendre va ser un exercici d'higiene democràtica, potser massa forçat, però en clau local, necessari.

JOAN-CARLES DE BLAS