I si parlem de percepció de seguretat a Sant Cugat?

Darrerament totes les juntes locals de seguretat d'arreu del país, degut principalment a la pandèmia, estan presentant objectivament unes dades en què la baixada de fets delictius als diferents territoris en major o menor percentatge és una realitat objectivable. Això ens ha de servir d'indicador que s'estan fent bé les coses?

La seguretat humana va més enllà d'aquests parcials marcadors que si es presenten traient pit només serveixen per llepar les ferides que està deixant la pandèmia en la nostra societat.

La seguretat no només va de fets delictius i els seus percentatges creixents o decreixents, cal fer un abordatge integral i transversal en les anàlisis i sobretot en la presentació de l'estat de la qüestió en cada moment.

Què necessiten les persones per a sentir-se segures? Necessiten saber que podran menjar cada dia, que podran exercir una professió o tenir una feina que els permeti ingressar un salari digne i disposar de recursos econòmics suficients per poder tenir un habitatge on trobar aixopluc i intimitat, necessiten sortir al carrer sense por de ser assaltades o que assaltin els seus habitatges, viure sense por que els seus drets siguin violentats, necessiten sentir-se segures davant les amenaces globals, necessiten sentir-se lliures i acceptades independentment del seu origen, sexe, ideologia, opinió, religió?

Feta aquesta petita introducció sobre el concepte de seguretat humana, cal plantejar-se com des del món local, des de les polítiques públiques de seguretat local, es pot contribuir a sumar accions, plans d'acció, per tal de ser un actor important en la consecució dels objectius fixats ja a finals del segle XX i que encara avui, finals de la segona dècada del segle XXI, encara no estan prou desenvolupats o m'atreviria a dir, ni plantejats en molts municipis.

El model de policia de proximitat o millor dit, els models de policia de proximitat que hi ha als diferents cossos de policia a Catalunya, intenten acostar-se als propòsits d'aquest informe de PNUD de 1994 sobre Seguretat Humana, la qüestió que ens hem de plantejar és si realment les plantilles de les policies locals i autonòmica a Catalunya estan més avesades a integrar-se més al que s'entén com a Seguretat Nacional (més pròpia dels cossos del CNP i Guàrdia Civil) que al que seria més desitjable, per a la ciutadania com a policies més properes als pobles i ciutats, i s'entén com a Seguretat Humana.

Quin és el servei que les policies locals donen a dia d'avui i quin és el que haurien de donar seguint els preceptes d'aquest informe PNUD de 1994?

Què fan les policies locals a dia d'avui segons la capacitat operativa de cada cos policial local i què haurien de fer seguin els preceptes de la Seguretat Humana?

Ja no ens conformem amb la presentació de dades objectives sobre fets delictius, que també han de ser, i si treballem i parlem més de percepció de seguretat, potser les coses no pinten tan bé com objectivament sembla.

JOAN-CARLES DE BLAS