El que no es veu de la pandèmia

Cartes dels lectors

Publicat el 14/feb/21 per Iván Zabal

Durant la pandèmia ens han estat mostrant sempre les estadístiques dels contagiats i els morts per covid-19, unes estadístiques que, tot i potser no ser les reals realment, són bastant greus i preocupants però ... Què passa amb altres problemes causats indirectament per aquesta pandèmia?

Sí que és veritat que hem de tenir controlada la covid-19 i que els contagis i morts han de disminuir, però en cap moment s'ha parlat o donat importància a altres problemes que ha causat i han afectat tan física com psicològicament a les persones.

Persones amb altres tipus de malalties que s'han fet més greus per no poder-les atendre com serien els casos del càncer, enfermetats mentals, etc.

Pel que fa al meu text vull enfocar-me més als problemes psicològics i mentals que la pandèmia ens ha deixat o ens està deixant actualment. El fet d'haver-se de quedar a casa o de només sortir per fer l'essencial i el sentiment que provoca en una persona que és sociable i que, per un motiu o l'altre, ha de deixar de ser-ho, és molt frustrant.

Les persones som sociables per naturalesa, obligar-nos a deixar-ho de ser ens ha provocat que, fins i tot, comencem a ser més antisocials i només actuéssim com si fóssim màquines: casa, treball i casa.

El fet de no poder-te veure amb la família, ni la parella, ni els amics ... De no poder fer un petó, una abraçada ... De deixar aparcats tots els sentiments que donen totes les situacions expressades anteriorment ens estan matant de manera indirecta.

El virus ens mata d'una manera directa fent-nos posant malalts, però ens mata indirectament prohibint-nos fer altres coses que també són essencials pels éssers humans.

El fet de tenir contacte amb la gent i de relacionar-nos també hauria de ser un dret fonamental, no tots tenim la suficient força mental per passar una situació com aquesta, ni d'estar tant lluny dels estimats o de no poder-se veure durant molt de temps.

Quantes famíliesi parelles s'hauran separat per inactivitat? Quanta gent ho estarà passant malament ara i ningú es preocupa per ella? Quants estaran en depressió sense que ho sàpiguen?

S'estan preocupant realment per totes les malalties que està deixant la covid-19 o només tenim covid-19 al món?

És molt complicat poder-ho controlar tot, ho sabem, però també sabem que cadascú ho viu d'una manera diferent i que no tothom pot permetre's estar tancat dins de casa i ser feliç
d'aquesta manera.

La felicitat també és important per la vida d'un ésser humà.

IVÁN ZABAL