Avui parlarem del Líban, un petit i bonic país coster mediterrani

Recordo que la primera vegada que vaig sentir parlar d'aquest país, va ser a una veïna libanesa, que parlava meravelles de la seva terra. Deia que era 'una bonica criatura, castigada per les accions de l'home: les guerres, l'especulació i la corrupció'. Aquesta dona va ensenyar a la meva mare a preparar una exquisida confitura de taronja.

Al Líban hi trobem sis monuments catalogats com a béns culturals Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984: les ruïnes de la ciutat omeia d'Anjar (1); el jaciment arqueològic de Baalbek (2); Biblos (3), la ciutat més antiga del món habitada sense interrupció; Tir (4), l’antiga capital fenícia; la Vall de Qadisha o Vall Sant (5) amb els seus monestirs cristians maronites i el Bosc dels Cedres de Déu (6) supervivents dels immensos boscos de cedres de l’antiguitat. El Zajal, una poesia popular cantada, també va ser designada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2014.

El Líban està influït per tres cultures: la cristiana, la musulmana i l'aramea. La diàspora libanesa ha regat el món amb els seus habitants, de tradicions fenícies, amb esperit emprenedor i grans arrels religioses. El Líban es coneix com "la Suissa de l'Orient Mitjà", cosmopolita, bell i acollidor. Beirut, la seva capital, avui lluita per sobreposar-se a la gran explosió portuària del 2020, que l'afecta humanament i materialment.

GUILLERMO DAGUM és membre dels Amics de la Unesco Sant Cugat