L'odiador

Benvolgut 'Odiador': No cal dir que les paraules i qualificatius que ens dedica com a membres del Partit Popular ens esperonen per continuar en la nostre determinació de lluitar contra els atropellaments a les normes que, ens agradin o no, son les que han estat aprovades per un parlament constituït en virtut d'uns resultats electorals. Em referiré expressament a diverses de les frases que inclou a la seva columna:

'La pancarta reflecteix el pensament majoritari de Sant Cugat clarament expressat a les urnes'; 'no hi ha principi de neutralitat que valgui davant la violació flagrant dels drets humans'.

La referida pancarta, la dels 'presos polítics' pot (o no) expressar el sentiment majoritari dels santcugatencs, però és evident que la institució de l’Ajuntament és de tots, no de la majoria. A més, segons les lleis ha de respectar el principi legal de neutralitat de les institucions publiques, que consta als ordenaments jurídics de la majoria de països amb democràcies plenes, sent Espanya un d’aquests països.

La mateixa doctrina del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) diu que el principi de neutralitat institucional, encara que reforçat en períodes electorals, deu mantenir-se en tot moment. I que aquesta exigència de neutralitat és incompatible amb actuacions institucionals 'partidistes', alineades amb les pretensions d’un grup de ciutadans amb inevitable exclusió de la resta.

Evidentment, els drets humans han de ser preservats en tot moment en una democràcia plena. Però és que, amic meu, en les democràcies, quan un comet actes de sedició, entorpiment d’actuacions judicials i/o malversació de cabdals públics s’enfronta a les lleis, que regeixen per tot-hom sense excepcions per causa d’independentisme”.

I al·legar violació de drets humans per una presó preventiva és caure, una vegada més en el victimisme. Pot ser si quan rebien els requeriments del Tribunal Constitucional no se’ls haguessin passat per l’Arc de Triomf.

'L'ultra nacionalisme espanyol, és a dir vosaltres, no guanyarà les eleccions municipals del maig vinent; el vostre supremacisme serà derrotat'.

Si per ultranacionalisme espanyol entén vostè persones que se senten tant catalanes com espanyoles, SÍ, sóc ultranacionalista espanyol.

I entra dintre del possible que al maig no guanyem les eleccions. S’equivoca, però, en que el nostre supremacisme serà derrotat, perquè nosaltres NO som supremacistes:

Supremacista és aquell que menysprea els altres per no ser com ell.
Supremacista és aquell que aprofita qualsevol oportunitat que té per fer mofa dels que no són com ell.
Supremacista és aquell que denigra les idees i les capacitats dels altres.
Supremacista és vostè.

Ja li ben asseguro una cosa: si guanyéssim les eleccions, governaríem per a tothom, fent que tothom s’hi senti considerat i sense que ningú s’hi senti exclòs.

'L'Estat espanyol, a través de la JEC, fins i tot ha arribat a prohibir el símbol de la llibertat d'expressió!'

La llibertat d’expressió és de les persones, que han de poder expressar-se de la manera que vulguin, sempre que vulnerin els drets d’altres persones.

Les institucions no tenen aquest dret. Ni les administracions locals, ni les regionals, ni les estatals, ni les nacionals, ni les judicials, ni les policials. És, senzillament dels individus, segons la Declaració Universal dels Drets Humans.

Que li semblaria que el Servei Català de Trànsit (per exemple) posés a la façana de la seva seu una pancarta a favor de la unitat d’Espanya?

'El totalitarisme ho prohibeix tot menys a sí mateix. Però prohibir l'exhibició de l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans és tota una declaració de principis... feixistes'.

Es pensa vostè que la gent no veu que posar aquestes pancartes 'substitutòries' pretén ser una manera burleta de fer el que la justícia (la legalitat) no permet fer?

Si us plau, no es pensi que la gent és idiota.

I per cert, podria dir-me com encaixa aquesta llibertat d’expressió amb la vigent llei catalana de política lingüística i altres lleis catalanes que estableixen?:

-sancions pels comerços que tenen rètols que no estiguin en català.
-les llicencies de televisió es concedeixen en funció del grau d’ús de la llengua catalana.
-l'obligació dels cinemes d’exhibir un mínim del 50% dels films doblats i subtitulats en català.
-la llei d’acollida d’immigrants que exclou 'l’aprenentatge del castellà' pels immigrants fins que hagin adquirit un determinat nivell de coneixement del català.

Expliqui’m com funciona aquesta llibertat d’expressió que no deixa la gent expressar-se en l’idioma que vol d’entre els oficials?

Com és que cada any, des de la Generalitat, s’aboquen milions d’euros en forma de subvenció a mitjans de comunicació que nomes publiquen en català o amb la condició que publiquin en català?

Com és que a les directrius del departament d’Educació de la Generalitat s’instrueix i obliga les escoles públiques i concertades a fer totes les hores lectives i no lectives en català?

Visca la llibertat d’expressió i de pensament!!! Inclosa la de vostè, que diu i pensa el que vol sense que ningú li prohibeixi.

Quan tot això estigui resolt, llavors ja parlarem de feixisme. Mentrestant, faria bé d’aplicar una petita dosi de congruència a les seves columnes sobre política, perquè les altres fins i tot li reconec que algunes les trobo interessants.

Li desitjo el millor.

ÁLVARO BENEJAM és portaveu municipal, president i alcaldable del PP de Sant Cugat