Sant Cugat: ciutat de tots, poble d'alguns

Recentment s'escriu sobre el model de ciutat cap el que Sant Cugat ha d'evolucionar, també sobre si a Sant Cugat hi ha ciutadans de primera o de segona, etc. En aquest sentit voldria obrir, per enriquir el debat, una altra manera també de percebre Sant Cugat que tenim alguns dels que som o ens sentim del Sant Cugat ciutat.

Aquells 'nous' santcugatencs que en les darreres dues dècades ens hem sumat a la vida de la ciutat de Sant Cugat i per tant no hem gaudit del Sant Cugat poble que sí alguns santcugatencs sempre ens recorden que tan bé s'hi vivia.

Ara mateix el debat sobre santcugatencs de primera i de segona s'està estenent moltíssim en les intervencions de ciutadans i polítics del municipi.

A mi personalment aquest debat no m'agrada perquè considero que no és real, tot i que com a percepció pugui ser respectable i fins hi tot objectivament raonable.

Sant Cugat fa molts anys que ja ha deixat de ser un poble per esdevenir ciutat, i com tota ciutat, ha de saber trobar l'equilibri entre la preservació de la identitat del poble de Sant Cugat que va ser i la ciutat que és i que vol arribar a ser.

El fet de ser ciutat porta a haver de gestionar el conflicte d'interessos generals i particulars, cada cop més diversos, d'una forma intel·ligent aplicant eines BigData cercant la coresponsabilitat de tots els actors. També, cal que els serveis bàsics que permeten una vida còmoda i de qualitat a la ciutat siguin prestats de forma cada cop més exigent i efectiva. I aquí és on potser la ciutat està adormint-se. En allò tan bàsic com és la recollida de voluminosos, el manteniment de la via pública, la proliferació de grafits, la crema de contenidors, presència de 'manters' al mercat setmanal, els sorolls, les males olors en les zones de contenidors soterrats, etc. Són mals indicadors que porten a obrir debats que manifesten el mal estar que els ciutadans van acumulant siguin del barri de la ciutat que siguin.

Sant Cugat no és un poble. És una gran ciutat per la qual cal lluitar dia a dia i que requerirà de molta més atenció i responsabilitat per part de tothom.

Joan Carles de Blas Salvador