Carta oberta de les exjugadores de la UESC

Com molts ja sabreu, al juny es va dur a terme la major reestructuració que ha patit mai el sènior femení de la UESC. Quan s'analitzen els fets amb perspectiva, tendeixen a agafar més objectivitat. No obstant això, en aquest cas, les actuacions segueixen carents de sentit. On queda la lògica quan es prescindeix d'un bloc sencer de jugadores que ha guanyat les fases de permanència?

Val la pena recapitular i pensar en aquest bloc. Estem parlant d'un equip que portava quatre anys seguits a Primera Catalana (amb només dues incorporacions durant la seva trajectòria). Un equip que, tot i les exigències de la categoria, ha seguit al peu del canó. Un equip compost per un nucli de jugadores del poble més jugadores de fora que sempre han volgut continuar. Un equip que aquells que hagin estat dins o s'hagin molestat a seguir la seva evolució sabran que sempre va funcionar acord amb els tan apreciats valors que predica la UESC,

En aquest darrer any, com a la vida mateixa, aquest equip va ser víctima d'una mala època. Va estar precedit per lesions molt importants i contractes laborals precaris que varen dificultar el transcurs de la temporada.

Tot i això, tot i arribar a entrenar amb quatre jugadores, es va seguir estirant del fil per mantenir la categoria. Durant aquesta esperpèntica temporada, en cap moment, des de la coordinació de la UESC es va insinuar cap interès per aquest equip. Suport? Ànims? No són valors que coneguem per la direcció de la UESC.

Navegant exclusivament amb el timó dels entrenadors i el cos tècnic de l'equip, es va aconseguir guanyar les fases de permanència i, de nou, demostrar que aquest equip estava dotat amb les característiques necessàries per ser de Primera Catalana.

En aquest moment, després de dues setmanes d'haver assolit la permanència, va ser quan el coordinador Xavier Dorio va decidir prendre partida i actuar.

A base de pensaments propis, un supèrrbia que desbordava i arguments que encara estan per arribar, Xavier Dorio decideix prescindir d'Anna Alegre, Cristina Lopez i Raquel Pérez. Al mateix temps, decideix retirar l'Anna Vulart, una de les jugadores més destacades de la temporada i amb més capacitat física, ja que interpreta que amb 30 anys ja ha arribat el moment per concloure amb el bàsquet.

A més, amb la gran vinculació que maquina a les nostres esquenes, ven Laia Martín al Copa del Cerdanyola, la jugadora amb més projecció del equip. I a l'Aleyda Llobet, decideix deixar-li plaça al sènior, sobreentenem que pels anys que fa que és al club. D'altra banda, les jugadores del Terrassa que completaven l'equip a hores d'ara encara esperen una trucada del senyor coordinador de la UESC.

I és així com la UESC de bàsquet es ven com un equip de gent del poble. Vinculant-se amb un equip d'un poble veí per aconseguir més cantera i un hipotètic sènior competitiu (amb absència de jugadores veteranes), prescindint de les jugadores del poble. Jugadores que han entrenat noies de l'OMET, moltes de les quals actualment estan jugant a la UESC. Jugadores que han donat plena confiança a sèniors B i cadets que pujaven a donar-nos un cop de mà. Jugadores que mai han deixat de treballar tot i que els resultats no acompanyessin. Jugadores que han suat esforç en cada partit, han regalat companyerisme, han apostat per les jugadores de la casa. Jugadores que han patit molt durant la temporada, jugadores que han viscut una marginació fàctica per part de la direcció de la UESC.

En cap moment hem decidit marxar del club. Qui marxaria de casa podent gaudir d'un bàsquet de nivell a Sant Cugat?

Se'ns ha presentat una situació que, pels rumors que corren, podem arribar a pensar que estava totalment premeditada i ens obliga a jugar fora de casa.

No obstant això, ens han fitxat per un equip de la mateixa categoria, ja que l'únic mal que pretenem fer és jugar a bàsquet.
El temps posa tothom en el seu lloc i no dubtem que aquest cop no serà una excepció. Ens trobarem a les pistes, on serà el bàsquet el que parlarà i no unes decisions ineptes.

Així que prou de malmetre, prou d'intentar buscar justificacions pel que heu fet, estem més que cansades de llegir banalitats i hipocresies, s'ha exterminat un equip sencer del club. Valors de la UESC, no ens oblidem.

I parafrasejant a García Márquez, nosaltres sí que tenim un cor, amb el qual escrivim l'odi sobre el gel i esperarem que surti el sol.

Anna Alegre, Anna Vulart, Raquel Pérez, Cristina Lopez, Laia Martín i Aleyda Llobet