En Miquel

Sempre m'ha impressionat molt la seva veu. És la veu d'un home seriós, que ja de jove semblava la veu d'un home seriós. Una maduresa a la veu que, quan una té 15 anys menys que ara, sembla que aporti més confiança i solidesa a l'amistat. Quan en Miquel parla, tothom l'escolta. Això és així i ha sigut així de sempre. Ho tinc comprovat.

Ja a l'època de l'institut, quan alguns ens distrèiem mirant coses que ara avergonyirien a qualsevol persona digna com 'Al salir de clase', ell ja dedicava el temps de lleure a aprendre els trucs de la ràdio, i s'ho prenia a pit, i s'hi esforçava moltíssim. S'estimava la ràdio i ens la va fer estimar també a molts dels seus amics que, d'una manera o altra, molt amateur, ens hi hem anat apropant de mica en mica.

El nostre amic Miquel, dedicat sempre a la ràdio. De fet, ara hi penso i no puc deixar de vincular-lo a aquest món en el meu record. No puc imaginar-me el Miquel sense imaginar-me un micròfon a prop, ni una sintonia distreta per allà al fons...

Tot ell, inclús la família que ha creat, ha germinat d'alguna manera de la passió per la ràdio. De la passió per la força de la paraula, com ell diu.

I és cert. Poques persones com ell saben transmetre realment un rigor tan absolut amb les paraules que usen. Quan el llenguatge pren cos, pren forma, quan un parla sabent ben bé allò què dirà, usant la paraula adequada. Res de superficialitat. I jo sento enveja i admiració per les persones que saben parlar així: els bons comunicadors que empren el llenguatge precís, i que saben transmetre allò concret que volen dir.

En Miquel, un amic gran, en tots els sentits. Un amic que estimem molt des de dins i que a més admirem, perquè és reflex d'una vida professional feta des de baix 'picant pedra', com haurien de ser totes les vides professionals dels grans. Un gran orador. Una persona feta a sí mateixa.

Gràcies Miquel per fer-nos una ràdio de casa tan propera i tan sentida. Per contagiar-nos l'amor cap a la radiofreqüència durant tots aquests anys.

I gràcies també per ser en Miquel, i no haver-ho deixat de ser mai.

Molta sort en tot el que facis!

HELENA MINUESA