Tots som UESC!

El dilluns 23 de febrer vaig tenir la mala sort de poder assistir, per primer cop des que en sóc sòcia ja fa un any i mig, a l'assemblea general de la UESC. Algú es pot preguntar per què dic mala sort. Doncs bé, el motiu és que vaig ser testimoni d'un espectacle lamentable i, malauradament, premeditat.

Vaig poder comprovar en primera persona com un grup de pares, liderats pel senyor Jordi Baqués i el senyor Vicenç Beltrán, actualment dins la junta i amb un gran afany per dirigir el club a la seva manera, organitzaven una conxorxa de baix perfil, farcida de comentaris i atacs ofensius, alguns sense cap fonament i molts no contrastables per part de la resta de socis que hi assistíem. Aquests atacs dirigits a la junta actual i, aprofitant l'absència per hospitalització de la presidenta, van demostrar amb escreix el tarannà d'aquests senyors, originant un espectacle molt poc edificant que deixa tocada la imatge d'aquest club del qual formem part moltes famílies de Sant Cugat.

Les formes utilitzades no van ser les adients i tot plegat va resultar molt, molt trist. Des de fa molts anys formo part del teixit associatiu d'aquesta ciutat i puc assegurar que MAI, repeteixo MAI, m'havia trobat en una assemblea tan indignant. Em sento francament avergonyida, tenint en compte que era la primera vegada que hi assistia.

Es va veure des del primer moment que la tàctica era sembrar el dubte i la desunió. Com diu la dita, 'calumnia, que alguna cosa queda'. Va quedar palès com el Senyor Beltrán frisava per liderar una candidatura on, al meu entendre, es prioritza l'esperit de club elitista i selectiu, relegant la tasca social, i fent un atac directe a la línia de flotació de l'esport de base, tot ironitzant i presumint dels seus mèrits amb arrogància i poca humilitat, i de passada menystenint la junta de la qual ell encara forma part.

Senyor Beltrán, demanar transparència és absolutament lícit i en aquest club tots la volem i discrepar i defensar un model de club amb una altra línia d'acció o enfocament de gestió també ho és, només faltaria. Però el que no es pot fer és estructurar un discurs basat en el descrèdit dels altres; uns altres, que amb millor o pitjor encert, han estat treballant pel nostre club. Cert és que l'exposició de la junta directiva no va ser gaire clara i demostrava en certa manera poca preparació, transmetent una imatge segurament pitjor del que la seva gestió mereix, però també resulta molt complicat treballar en les condicions de crispació en què ho va haver de fer.

Ho sento molt, però aquest atac el desmereix com a candidat. Aquesta ambició i desmesura el desmereix com a president d'un club que acumula molts anys a la ciutat i que ha demostrat durant molt de temps (no cal dir que molt més del que vostè porta dins) que és un gran club on els valors de l'esportivitat, el joc net i la humilitat son el pal de paller de la seva filosofia.

Jo només puc afegir que la meva experiència des que formo part del club és francament positiva. M'he trobat amb joves entrenadors que els mou l'amor pel bàsquet i l'afany de pujar nens i nenes molt il·lusionats per practicar aquest esport. M'he trobat un coordinador que m'ha atès sempre en les meves demandes o inquietuds. Però per sobre de tot el que he respirat fins aquest dilluns és que el grup de pares que de forma altruista s'ha posat al davant per treballar per aquest club s'ha pogut equivocar, ha pogut tenir mancances (li recordo que vostè encara està dins la junta i la gestió -d'eficàcia prou dubtosa- del canvi d'equipació la va dur vostè directament), però sempre ha treballat amb vocació de servei i estima per l'entitat.

Quan hi hagi eleccions, li avanço que no tindrà el meu vot. Ni el meu ni el de molts pares que pensen com jo. Va contra els meus principis votar persones que utilitzen aquests mètodes per aconseguir els seus propòsits. Va en contra d'un club com la UESC , el club que hem tingut tots fins ara.

Per últim, sembla que avui mateix i sense esperar a que la junta convoqui eleccions (de fet ja va utilitzar l'assemblea per presentar el seu programa electoral), ha sortit als mitjans per dir que vol començar a parlar de bàsquet (i suposo que també de tennis taula, no s'oblidi). Li pregaria, senyor Beltrán, que abans de començar a parlar de bàsquet, aprengui primer a parlar des de la moderació, la humilitat, de forma constructiva i sense menystenir a qui no està d'acord amb les seves idees.