Doncs el mateix passa amb els jugadors de futbol catalans que han decidit jugar el Mundial de futbol defensant els colors d’Espanya. Caldria parlar-ne amb naturalitat, sense odis, rancúnies ni mala sang. Simplement caldria generar un debat seriós i conversar sobre si en un context de normalitat tindria cabuda que un professional pogués defensar dos projectes empresarials que són competència, les seleccions espanyola i catalana, per exemple.
Jo per molt que hi reflexiono no ho veig possible. El jugador de futbol ha de ser lliure de poder jugar amb la selecció que cregui convenient però després tots hauríem de ser conseqüents i deixar-nos de ser un país carregat de complexos. Que en Xavi jugui amb Espanya potser serà un honor per a ell, per al rei, en Rajoy i qualsevol altre espanyol, però com a català que després juga a la nostra selecció, és un descrèdit i desautoritza qualsevol anhel de professionalitzar les nostres seleccions.
La Plataforma ProSeleccions catalanes està fent una molt bona feina i recentment ha publicat un estudi que diu que Catalunya guanyaria una mitjana de 7 medalles en uns Jocs Olímpics. Està molt bé, però jo com a ciutadà de Catalunya vull que qui em representi senti els mateixos colors que jo. Si volem prestigiar les nostres seleccions esportives primer les haurem de valorar els de casa i això ens obliga a fer escollir entre una multinacional o una altra. Jo ho tinc clar, no vull veure en Xavi i altres companys seus amb la samarreta de la Selecció Catalana.
Lluís Feliu i Roe
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.