La mort del comerç tradicional


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre

Escriptor i periodista


Publicat: el 12/abril
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Els primers mesos de l’any són sempre dates en què els mitjans de comunicació revisen les dades de l’any anterior en tots els ordres de la societat i en fan una valoració. Ho fan els mitjans nacionals i també els mitjans locals o comarcals en àmbits diversos: la política, la cultura, la climatologia, les finances, els successos, els accidents, els delictes, els esports, les promeses electorals, els establiments emblemàtics que han abaixat les seves portes definitivament... Això darrer, el del declivi dels establiments emblemàtics, és un fenomen que es dóna a tot Catalunya, i Sant Cugat, és clar, no n’està exempt.

A Sant Cugat l’any 2023 vam perdre un munt de comerços tradicionals, comerços amb molts anys d’història que, per la impossibilitat d’afrontar els desorbitats lloguers actuals o per manca de relleu generacional, han tancat per sempre. De fet, si n’hi ha hagut alguns que s’han pogut mantenir fins a la jubilació ha estat gràcies al fet que l’edifici on s’encabien era propietat dels mateixos botiguers. Aquest estat de coses està propiciant la mort de tot el teixit tradicional i l’aterratge sistemàtic de les gèlides franquícies. Franquícies, en la major part dels casos, totalment alienes a la ciutat i al país amb noms i rètols en anglès per vestir de ‘modernitat’ el seu provincianisme. Per als provincians, dir-se “Granja Montserrat” o “La Bombeta” fa lleig, no fa modern.

A la rambla del Celler, per exemple, hi ha dues fleques-granges que es diuen així: ‘Silvia’s Bread & Cakes & Coffee’ i ‘Family Bakery’. Totes dues, per cert, amb els rètols interiors en espanyol (bizcocho chocolate, bizcocho limón, empanadas, ensaladas, tostadas, aperitivos...), cosa que vulnera la Llei de Política Lingüística de la Generalitat, que en el seu article 32.3 diu això: “A Catalunya, la senyalització i els cartells d’informació de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han de ser redactats, com a mínim, en català. Aquesta normativa inclou tant la retolació interna com l’externa”.

L’any 2024, a Sant Cugat, han tancat per sempre, entre d’altres, la cafeteria QS, després de vint-i-set anys; la botiga de material elèctric La bombeta, després de trenta-tres; la xurreria Sant Cugat, després de quaranta-un; la Granja Montserrat, després de quaranta-quatre; el quiosc de Valldoreix, després de cinquanta; o l’establiment de parament de la llar Birbe, que va començar fa setanta-cinc anys al carrer de Valldoreix i que ara venia a majoristes.

Diu una bella cançó d’en Raimon que qui perd els orígens per identitat, i aquest és el nostre cas. A força de despersonalitzar-nos, a força d’autoesborrar-nos, ens estem apropant al moment en que si a les fotografies que mirem no hi apareixen la Sireneta, l’Acròpoli, l’Atomium, el Coliseu o el Monestir, ens serà difícil reconèixer els carrers de Copenhaguen, Atenes, Brussel·les, Roma o Sant Cugat.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.