Inicia sessió 
Registra't
Tatiana Blanqué / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
La meva relació amb l'art comença ja de molt petita, als 14, 12 anys o, fins i tot, de més menuda. Sempre m'ha encantat pintar i dibuixar, i la veritat és que l'assignatura que més m'agradava era la plàstica. És a dir, tota la vida que ho porto a l'ADN.
Tu expliques que vas créixer en una família artística relacionada amb la moda, la fotografia i el disseny
Sí, artística, però sobretot creativament des del vessant d'empresa, perquè a casa meva eren empresaris. El meu avi era sastre, ell va portar el prêt-à-porter dels Estats Units a Europa. La meva àvia, per part de pare, era fotògrafa. La primera dona fotògrafa que va posar una botiga de fotografia a la Barceloneta. Però des del vessant artístic no hi havia ningú i jo crec que hem anat tocant tots els pals.
I llavors, com és que et decideixes per la pintura i l'art?
A mi sempre m'han agradat les coses creatives, feia moltes manualitats, estava molt ficada a casa fent maquetes i sempre m'havia agradat molt dibuixar, el meu avi m'engrescava molt. Sempre em deia, ''tu dibuixa, signa i posa la data''. I imagino que em vaig decantar per això... Recordo que veia la pintura impressionista i postimpressionista, m'encantaven els seus colors. Llavors és quan em vaig posar a copiar a artistes com Van Gogh, Monet, Manet i expressionistes alemanys com Max Ernst o Otto Dix. I aquí ja em vaig decidir finalment per la pintura, perquè la dansa també m'agradava molt.
Per tant, podríem dir que la teva vocació es va despertar de ben petita. No t'has plantejat mai cap altra opció professional?
Sí, i tant. A veure, més que plantejar, a casa em van empènyer cap a la Formació Professional. Jo vaig estudiar en una escola alemanya i llavors, el que aquí era una FP, jo la vaig fer, però en alemany. I ho vaig fer una mica obligada, sobretot per aquesta mentalitat empresarial que et deia que hi havia a la família. Vaig fer administració en alemany, després vaig fer l'FP, que s'havia de convalidar perquè encara no existia la Unió Europea i més tard vaig fer el COU per poder fer l'accés a la universitat. És a dir, que em vaig passar molts i molts anys estudiants. A favor d'això et diré que tota la part econòmica, administrativa i de màrqueting que no t'ensenyen a Belles Arts, m'ho va donar haver estudiat administració. Perquè la carrera de belles arts és molt maca, però ningú t'ensenya que has d'aprendre a vendre.
Com era la Tatiana de petita? La que anava a escola o la que estava a casa amb la família?
Un cul inquiet. Sempre tenia ganes de fer coses, no m'avorria mai. I era molt riallera, sempre buscava la part positiva de les coses i intentava ser feliç. Això no vol dir que no tingués les meves neures o moments obscurs, però recordo que sempre havia intentat, i encara intento, continuar amb aquesta filosofia, la de procurar ser una persona feliç o, si més no, quedar-me amb les coses bones i positives. La vida també m'ha donat pals, no tot són flors i violes, però em quedo amb la part bona, la dolenta no m'interessa.
Les teves obres tenen un denominador comú, la interrelació amb la natura. Per què aquesta connexió?
Sempre m'ha agradat molt l'arquitectura i vaig estar molts anys pintant arquitectures, però arquitectures nues perquè no m'interessava ni el mobiliari ni l'objecte en si, m'interessava només la construcció. Un temps després vaig començar a mirar per la finestra i em vaig adonar que el que m'interessava era el que hi havia a fora i no a dins. Em vaig començar a obsessionar amb els arbres i després, arran d'un viatge a la Patagònia, a l'Argentina, em vaig adonar de la immensitat de la natura. Alhora, vaig trobar que la natura aportava pau a la meva vida quotidiana. És a partir d'aquí que comença a interessar-me la relació natura-ésser humà.
Has estat crítica d'art durant quatre anys, però com portes tu les crítiques que puguin fer de la teva obra?
Jo m'ho prenc tot constructivament. A vegades fa mal, sí, però de vegades quan et diuen una veritat fa mal, no? Doncs potser, llavors, el que has de fer és pensar en el que t'estan dient. A ningú li agrada que li diguin coses dolentes, però crec que és positiu, la veritat.
De les teves experiències internacionals, quina t'ha deixat més empremta?
Com a experiència internacional molt positiva, o si més no, la que ha donat més consistència a la meva trajectòria professional és Nova York, d'això fa molts anys. Però ara, últimament, he estat a Miami, als Estats Units, i allà vaig fer un esdeveniment que va anar molt bé. Ara mateix estic intentant entrar al mercat nord-americà perquè penso que és un bon mercat. Un altre projecte que considero que va ser potent va ser el que faig fer durant la Covid, 'Metamorfosi', que era un projecte solidari amb els xefs més importants de Catalunya. I després, un altre projecte molt interessant, ha sigut el que he fet amb la Fundació Cristina Enea, a Sant Sebastià, perquè l'espai em va donar molta llibertat. Les galeries, sovint, són espais més acotats i les fires també. En canvi, una fundació té uns espais espectaculars i pots fer instal·lacions que se surten del que és estrictament comercial.
I de tots aquests treballs, de quin et sents especialment orgullosa?
Doncs com et comentava, potser el dels xefs, perquè cinc anys després encara continua, de fet, a l'octubre es presentarà a Matadero Madrid, que és un espai molt important i on hi ha molta relació amb empreses. A mi, tot el que pugui traslladar del món de les arts visuals al de l'empresa, m'interessa, perquè és una manera d'arribar al públic més directe i no tan elitista.
Què fa la Tatiana Blanquer quan no crea?
Doncs m'encanta la decoració, la jardineria, llegir novel·la negra, anar al cinema, a exposicions, passejar pel bosc, fer esport... Vaig participar en la Mitja Marató de Sant Cugat, vaig fer cinc quilòmetres i vaig arribar la tercera per la cua. Corro molt lentament perquè no puc fer esports d'impacte, però m'encanta la marxa nòrdica.
Com veus la Tatiana del futur, la d'aquí a 10 o 15 anys?
Doncs l'imagino treballant. No em puc visibilitzar de cap altra manera que no sigui treballant i amb projectes. Espero poder estar allà on vull, a les galeries que m'interessen, i si puc estar en algun museu, doncs m'encantaria. Vull reptes a la meva vida, no m'agrada no saber què fer.
Tatiana Blanqué
Tot el que no t'ensenyen a Belles Arts, que és tota la part econòmica, potser més de màrqueting, tot això m'ho va donar, amb pinzellades, tampoc no a nivell així molt profund, m'ho va donar l'administratiu alemany i l'FP. Perquè tu entres a Belles Arts i tot és molt maco, però ningú t'ensenya que t'has d'aprendre a vendre.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.