Gràcies, Manolo!


  • Comparteix:

Ara que ja han desaparegut els cruiximents, reflexiono sobre el que va suposar per a Sant Cugat el concert de dijous de Manolo García.

Entrades exhaurides. Tres anys de silenci. I un assaig general. Uns elements que, units, van crear una justificada expectació davant el retorn als escenaris de Manolo García.

Els programadors portaven més d'un any intentant que el cantant actués al Teatre-Auditori. El projecte 'Camaleons' ha estat l'excusa perfecte. Però el fet que un paio com ell actués en un recinte d'aquestes característiques em despertava molta curiositat, sobretot per la reacció del públic. Serien capaços els assistents de no saltar del seient?

No van saltar. Van catapultar-se a l'escenari!!! La histèria col·lectiva va desfermar-se quan una fan, sense cap tipus de pudor, va pujar a l'escenari i va abraçar-se a García com si fos l'únic home que existís a la terra. I a partir d'aquest moment, la passió per l'excomponent de 'El último de la fila' va descontrolar-se. Fins el punt que les 'incursions' dels seguidors a l'escenari van resultar molestes per aquells que volem gaudir d'un espectacle de veritat, aquell en què l'artista brilla en estat pur. I per poder sentir aquesta electricitat has de deixar 'respirar' l'artista.

No obstant això, la revolta d'emocions que es va viure a la platea em va fer reflexionar. Sobre el que suposava per a la programació de l'Auditori un concert com aquest on es barrejava molta suor, crits exuberants i cossos desinhibits: Sant Cugat necessitava aquesta injecció de populisme.

Per trencar tòpics de programació cultural elitista. Per no cansar el personal amb les arxiconegudes excel·lències del nostre municipi. En definitiva, per demostrar que la ciutat sap obrir-se a tots els públics, tot i que val a dir que l'assistència santcugatenca a l'espectacle amb prou feines arribava a un cinc per cent.

Res pot ser perfecte. Fins i tot el moment més somniat revela alguna tara. Perquè la felicitat no és l'objectiu, sinó el 'durant'. Per tant, malgrat tot, el concert del de Badalona no va decebre perquè va deixar molt alt l'orgull dels 'meninos da rua' que sobrevivim en aquesta ciutat. Els pilars de l'Auditori poden i han de suportar les inclemències dels concerts impetuosos i sense prejudicis. I què coi!, quan heu vist un artista que pagui una 'birra' de la seva butxaca a tots els assistents d'un concert?!

Al cap i a la fi tots, uns i altres, 'somos levedad'...



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.